Dijous 7 de novembre. Surto a fer una passejada cap al Roca Colom. A primera hora hi ha molts núvols baixos i temo que no podré pujar. Tanmateix, a mesura que m’enlairo pista amunt, el cel s’obre.
Surt el sol sobre els núvols
No tinc una idea clara de què vull fer, només que vull anar a veure els colors del Circ de Concròs. Aparco a la Collada Fonda i començo a caminar. Quina fam de muntanya!!
Roques d’en Marcer
Costabona és una temptació, però decideixo girar cap a Roca Colom. Les vistes, amb un dia tan clar, són espectaculars malgrat la monocromia del paisatge.
Costabona i Canigó, amb les Esquerdes de Rojà
Quin dia tan net! La vegetació ens explica que, tot i el bon temps, deuen passar força baixes, a les nits. Tot és rostit.
Camí de Roca Colom
Roca Colom, Concròs i el paisatge de cims.
Paisatge de Roca Colom
Al fons, més enllà de Calm Agre, cims blancs!
Cims blancs
I, als meus peus, l’immens Circ glacial de Concròs.
Circ de Concròs
De tornada, gran vista de la Coma del Tec i Costabona.
Coma del Tec
I decideixo tornar a casa. Però torno a tenir mil idees per a les rutes que us proposaré. Què us semblaria una circular des de Collada Fonda a Roca Colom, baixant a la Portella de Rojà, tornant per la Coma del Tec i pujant a Costabona per baixar pel dret? Un matí ben bonic!! La propera serà aquesta!!
Encara m’aturo per mirar-me la carena que va a casa. Un camí perfecte per al futur GR 11.6!!
Carena entre Costabona i Coll Pregon
I conduint fins a Espinavell, de nou, la tardor em saluda. Quin jorn tan perfecte!
Tardor camí de casa
