Dijous 7 de novembre. Surto a fer una passejada cap al Roca Colom. A primera hora hi ha molts núvols baixos i temo que no podré pujar. Tanmateix, a mesura que m’enlairo pista amunt, el cel s’obre.
No tinc una idea clara de què vull fer, només que vull anar a veure els colors del Circ de Concròs. Aparco a la Collada Fonda i començo a caminar. Quina fam de muntanya!!
Costabona és una temptació, però decideixo girar cap a Roca Colom. Les vistes, amb un dia tan clar, són espectaculars malgrat la monocromia del paisatge.
Quin dia tan net! La vegetació ens explica que, tot i el bon temps, deuen passar força baixes, a les nits. Tot és rostit.
Roca Colom, Concròs i el paisatge de cims.
Al fons, més enllà de Calm Agre, cims blancs!
I, als meus peus, l’immens Circ glacial de Concròs.
De tornada, gran vista de la Coma del Tec i Costabona.
I decideixo tornar a casa. Però torno a tenir mil idees per a les rutes que us proposaré. Què us semblaria una circular des de Collada Fonda a Roca Colom, baixant a la Portella de Rojà, tornant per la Coma del Tec i pujant a Costabona per baixar pel dret? Un matí ben bonic!! La propera serà aquesta!!
Encara m’aturo per mirar-me la carena que va a casa. Un camí perfecte per al futur GR 11.6!!
I conduint fins a Espinavell, de nou, la tardor em saluda. Quin jorn tan perfecte!
