CIRCULAR A QUERALBS

Queralbs vist des de la zona de Les Rompudes

Durant l’hivern anticiclònic, hem aprofitat per allunyar-nos una mica de casa i hem visitat la vall veïna, la Vall de Ribes. Des de l’aparcament de Queralbs ens hem empescat una circular preciosa que ens permet veure el poble des de tots els angles, alhora que descobrim la màgia de les Gorges del Freser i visitem els nuclis ramaders més antics de la zona. Una volta de 12,5 km que hem gaudit en un dia clar però fred. Us animem a fer-la quan faci bo!

TRACK: CIRCULAR A QUERALBS (fes clic!)

Distància total: 12,60k Desnivell acumulat: 1.040m

Durada aproximada: 5 hores (depenent del ritme i sense comptar el dinar)

Material necessari: Depèn de l’època de l’any en què la feu. En tot cas, calçat adequat per a senderisme, bastons, roba còmoda, roba d’abric i buff (en hivernal), paravent impermeable, gorro per al fred i/o capell per al sol, ulleres de sol, 2 litres d’aigua, menjar, ganyips, mòbil carregat, mapa de la zona. Penseu que no és un passeig, només. Cal anar adequadament equipat/ada.

Resseguint el Freser!

Sortim de l’aparcament i baixem per la carretera xino-xano tot parant atenció al trànsit. Quan arribem al revolt, trenquem a mà esquerra per la indicació que ens mena cap a Daió, les Gorges del Freser i Coma de vaca. Ara anem per pista. Durant l’hivern és molt tranquil·la, però a l’estiu hi ha una mica de trànsit. Una vegada passat el darrer aparcament (ara estan regulats) caminem tranquil·lament fins a la Central de Daió.

Central de Daió

Aquesta central hidroelèctrica, que fou construïda el 1907 i reformada el 1999, va ser la primera central del riu Freser i la primera de Catalunya concebuda per dur electricitat a llarga distància, en aquest cas a Vic. Forma part del patrimoni industrial del nostre país.

Passem de llarg i prenem el corriol que neix just en travessar el pont.

Seguim les indicacions del senyal cap a Coma de Vaca, el Salt del Grill i la Palanca de les Ribes

El corriol que ens mena a remuntar les Gorges del Freser és molt bonic. Primer és més terrós i després té força trams empedrats. Gaudiu de cada raconet, de les vistes i del bany de sol que anem rebent a mesura que ens enfilem.

En poca estona arribem al Salt del Grill, un racó preciós on podem fer una primera parada i fer un mos. Geològicament parlant, l’indret té molt d’interès, ja que s’observa en la paret de roca la superfície de gneis ocel·lat, material metamòrfic sorgit de les profunditats de l’escorça terrestre durant la formació del Pirineu.

En els càlids dies d’estiu, s’agraeix la fresca d’aquest racó encantador!

Després del descans, reprenem la ruta fins al trencant de la Palanca. Estem abandonant el costat solell de les Gorges. Si fa un dia calorós, ara estareu més fresquets, però, si fa fred, podeu trobar glaç al camí.

La Palanca de les Ribes, passem del solell a l’obac!

Ara començarem a deixar enrere la fressa de l’aigua atorrentada i ens anirem enfilant. Val la pena mirar enrere per admirar la formació rocosa de les Roques de Totlomón, el conjunt del qual forma part el Salt del Grill.

El camí és ample i còmode. A mesura que ens allunyem del clou, a poc a poc, el cel es va obrint i ens arriben alguns raigs de sol!

Camins de pau
Primeres vistes de Queralbs!

Tot caminant per la pista, trobareu un trencant molt ben senyalitzat que us indica que, si voleu, podeu anar tornant cap a Queralbs. Si ja en teniu prou, és la vostra oportunitat. Si voleu caminar fins als veïnats de Serrat i Fustanyà, seguiu amb nosaltres!

Preneu el trenant si ja voleu plegar. Si no, seguim per la pista!!

Gaudiu de les vistes que anem trobant a mesura que avancem. Una mica més enllà, de sobte, apareix el trencant que puja cap a Serrat. Hem d’abandonar la pista i sortir per l’esquerra. D’entrada és un xic dret, però després ja torna a ser molt confortable.

Veieu el punt vermell??

I, quan es torna a obrir, apareix Queralbs davant dels nostres ulls! Seguim avançant, a estones sota l’ombra dels arbres i a estones a cel obert.

El paisatge de la vall es va eixamplant als nostres ulls i ens descobreix una munió de camps manllevats a les muntanyes!
Arreu, murs de pedra seca donen testimoni dels temps en què aquests camps eren treballats.

Ara, girant més cap al sud, intuïm que ens acostem a Serrat, el primer veïnat que visitem. I, efectivament, en girar un revolt, n’apareixen les primeres cases.

Serrat és un petit nucli que pertany a Queralbs. Actualment, la seva activitat econòmica és una barreja de ramaderia i turisme. Per la seva tranquil·litat, bona vista i excel·lent orientació al sol, els seus allotjaments rurals resulten molt atractius.

Baixem pels carrerons fins a l’entrada del poble, on aparquen els cotxes. D’allà, en lloc de seguir per la carretera, agafarem el corriol que surt ben bé per sota. Aquest caminet veïnal de tota la vida ens portarà fins a Fustanyà.

És un sender tranquil que va descendint de la muntanya progressivament i que, tot travessant Fustanyà, ens anirà enfonsant cap a la carretera. Fustanyà és un nucli molt antic que ja es cita en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell (any 839). De fet, foren els seus habitants els qui van fundar Serrat i Queralbs. Si voleu visitar l’església de Sant Sadurní, demaneu la clau a la primera casa. Val la pena apreciar les pedres que la formen i la diferència entre el cos i el campanaret.

Aquest fet avala la llegenda que les bruixes de les coves de Rialp van ajudar les veïnes i veïns de Fustanyà a construir-la. De nits, baixaven al riu i pujaven sense esforç les millors pedres per fer un edifici preciós. Tanmateix, quan es van adonar que havia de ser una església, es van enfadar i se’n van desentendre, i per això el petit campanar és tan diferent, fet amb rocs més senzills que la gent va trobar al voltant del poble.

Fotografia de Miquel Pujol Mur

Sortint de Fustanyà, seguim el corriol fins a la carretera, que travessem amb atenció, així com les vies del cremallera.

Darrera pujada, arribant a Queralbs

Una vegada a l’altre costat, enfilem pel camí veïnal parcialment enllosat que ens puja fins a Queralbs. Apareixem a la placeta de l’entrada, on encara hi ha cotxes aparcats. Des d’allà albirem les restes del castell.

Nosaltres agafarem la carretera fins que arribarem a l’aparcament del cremallera i retrobarem el nostre vehicle.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s