Parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Característic espai de l’alta muntanya dels Pirineus orientals, situat íntegrament dins de la comarca del Ripollès, declarat Parc Natural el passat 22 de setembre de 2015 (vegeu ENLLAÇ).

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ocupa 14.750 hectàrees, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. La declaració permetrà compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic, donant resposta a una demanda reiterada del territori i consensuada amb els principals agents econòmics i socials.

Límits del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

    Límits del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Des del punt de vista geogràfic, l’àrea es correspon amb les capçaleres dels rius Ter i Freser, així com el conjunt de muntanyes que les envolten. La carena pirinenca, que fa també de frontera entre Catalunya i l’Estat francès, limita l’espai pel nord. A l’est s’estén fins al cim del Costabona (2.464 m), mentre que per l’oest arriba una mica més enllà del puig de Dòrria (2.546 m). Al sud, en canvi, la zona protegida es condiciona per la presència dels diferents nuclis habitats que hi ha en aquest sector. Estructuralment, l’àrea és definida per la presència de dues grans valls en disposició paral·lela: la de Ribes, a ponent, i la de Camprodon, a llevant.

Pel que fa a l’alçada, les variacions oscil·len entre els 1.300 m de les cotes més baixes fins a gairebé els 3.000 m de les parts culminals. En aquest sentit, el punt més enlairat el trobem al Puigmal, de 2.910 m d’altura. El segueixen el pic del Bastiments (2.881 m), el Noufonts (2.861 m), el pic de Segre (2.848 m) i el pic de Freser (2.835 m). Malgrat la presència de cims tan elevats, però, el modelat glacial ha donat lloc a un relleu suau i de formes arrodonides, on hi predominen els rasos i altiplans, els circs i les valls obertes.

El substrat, de materials paleozoics, és extraordinàriament variable. Tot i que hi dominen els esquistos i granits de naturalesa àcida, hi són també habituals els materials carbonatats. Així mateix, com en la resta de la serralada pirinenca, destaquen els fenòmens tectònics de plegaments i fractures que han donat lloc a un relleu tan voluptuós.

La neu, que cau i cobreix durant llargues èpoques amplis sectors d’aquesta zona, determina en gran mesura la conformació del paisatge i el seu poblament faunístic. A les parts més baixes, des del límit inferior de l’espai fins als 1.600 m hi trobem l’estatge montà, conformat pels boscos caducifolis. Es tracta bàsicament de les rouredes, freixenedes i avellanoses, sovint clapejades per pinedes de pi roig als nivells superiors. Per damunt dels 1.600 m i fins als 2.300 m, hi apareixen els boscos subalpins de coníferes, amb un clar predomini del pi negre. També hi són comunes les grans extensions de matollars i landes de neret, bàlec i ginebró.

A les parts culminals de l’espai és on s’hi estableixen els prats alpins, formacions herbàcies de curt període vegetatiu especialment adaptades al fet que importants gruixos de neu les colguin durant 5 o 6 mesos l’any.

La fauna és la típica de l’alta muntanya pirinenca, amb presència d’espècies de distribució molt localitzada pel conjunt de Catalunya. Entre els vertebrats, hi tenen un especial interès el grup de les aus. L’isard, pel que fa als mamífers, és sense cap dubte l’animal més abundant i característic.

L’excés de freqüentació i les activitats lligades als esports de la neu, constitueixen avui en dia les principals amenaces a tota aquesta zona. Al marge de l’alteració dels hàbitats derivada de la construcció de determinades instal·lacions i equipaments (pistes d’esquí, accessos, remuntadors), força espècies de la fauna de l’alta muntanya es mostren especialment sensibles a una excessiva presència humana. Una errònia política d’explotació dels boscos subalpins, on s’hi refugien animals prou emblemàtics (gall fer, picot negre, etc.), és un altre dels aspectes a considerar en el capítol d’agressions a aquests excepcionals paratges.

Espinavell

Ens els darrers anys aquest espai ha estat objecte de múltiples reivindicacions fins que el proppassat 22 de setembre es va declarar oficialment el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

El refugi ELS ESTUDIS d’Espinavell és un enclavament perfecte per oferir un punt de partida per a la descoberta d’aquest espai natural. El veïnat és al perímetre de l’espai, molt proper a un dels seus extrems, la falda de Costabona, a la qual es pot accedir a peu o bé en vehicle.

En aquest sentit, i sense altra intenció que afegir valor a l’espai, es podran dur a terme:

  • Sortides de descoberta i jornades d’estudi de l’entorn natural (geologia, fauna i flora)
  • Sortides de descoberta i jornades d’estudi del patrimoni etnològic

Igualment, Espinavell és un punt de partida o de pas per al descobriment de les zones protegides a la Catalunya Nord: Reserva Natural de Mentet, Reserva Natural Prats de Molló – La Presta, Reserva Natural de la Vall d’Eina i Reserva Natural de Pi. La voluntat és treballar amb els ens de gestió per poder traçar rutes de descoberta i per organitzar activitats compartides.

Anuncis

Aquesta pàgina té les següents subpàgines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s