La mitja lluna de la Coma del Tec

CIRCULAR A ROCA COLOM, PORTELLA DE ROJÀ I COSTABONA

Aquesta ruta té un mateix punt de sortida i d’arribada. La vaig fer un dia en què els núvols tenien ganes de jugar i, al final, vaig haver de fugir. Però me’n vaig sortir! El seu traçat és circular, però fa forma de mitja lluna; d’aquí el seu nom. Cinc horetes de llums i cims.

Arribant amb el cotxe a Collada Fonda, punt de partida de la ruta.

Arribant amb el cotxe a Collada Fonda, punt de partida de la ruta.

 

Deixem el cotxe a la Collada Fonda i comencem a pujar. Enfilem dret amunt tot seguint el fil elèctric. En aquesta vista, al mig, les Roques d'en Mercer. I una llum màgica...

Deixem el cotxe a la Collada Fonda i comencem a pujar. Enfilem dret amunt tot seguint el fil elèctric. En aquesta vista, al mig, les Roques d’en Mercer. I una llum màgica…

Una mica més amunt de les Roques d'en Mercer trobem un pas cap a la banda de Setcases i aprofitem per travessar.

Una mica més amunt de les Roques d’en Mercer trobem un pas cap a la banda de Setcases i aprofitem per travessar.

Ben aviat comencem a veure senyals de GR i els seguim. Anem en direcció al Coll de Pal.

Ben aviat comencem a veure senyals de GR i els seguim. Anem en direcció al Coll de Pal.

Anem pujant i passem a les envistes del refugi de Costabona, en un escenari magnífic!!

Anem pujant i passem a les envistes del refugi de Costabona, en un escenari magnífic!!

La Font de Fra Joan, abans del collet sobre el refugi.

La Font de Fra Joan, abans del collet sobre el refugi. L’aigua és ben fresca i podem aprofitar per carregar-ne.

Al costat de la font, el senyal indicant el refugi. Aquest és SEMPRE un recer a tenir present!

Al costat de la font, el senyal indicant el refugi. Aquest és SEMPRE un recer a tenir present!

Des del collet, mirem enrere per veure el camí recorregut des de les Roques d'en Mercer.

Des del collet, mirem enrere per veure el camí recorregut des de les Roques d’en Mercer.

I, cap amunt, el camí que ens queda fins a Coll de Pal.

I, cap amunt, el camí que ens queda fins a Coll de Pal.

Coll de Pal en una simfonia de núvols!

Coll de Pal en una simfonia de núvols!

A mà esquerra comença el camí cap a Roca Colom entre les pedres. Alguns senyals groc reflectants ens ajuden a trobar-lo i, de més a prop, també en trobem de GR.

A mà esquerra comença el camí cap a Roca Colom entre les pedres. Alguns senyals grocs reflectants ens ajuden a trobar-lo i, de més a prop, també en trobem de GR.

A la vista, el Roca Colom i el camí a recórrer. Presteu atenció a aquestes fites, molt comuns als nostres cims!

A la vista, el Roca Colom i el camí a recórrer. Presteu atenció a aquestes fites, molt comuns als nostres cims!

Arribant a Roca Colom, girem la vista enrere per admirar el Costabona. Als nostres peus, un recer interessant.

Arribant a Roca Colom, girem la vista enrere per admirar el Costabona i gran part de la Coma del Tec. Als nostres peus, un recer interessant.

Al cim de Roca Colom, un recer ens protegeix del fort vent i profitem per esmorzar. Som al primer dels tres onjectius de la ruta!

Al cim de Roca Colom, un altre recer oportú ens protegeix del fort vent i aprofitem per esmorzar. Som al primer dels tres objectius de la ruta!

L'etern guardià del cim!

L’etern guardià del cim!

Acabat l'esmorzar, és hora d'emprendre el camí cap al segon objectiu de la ruta: la Portella de Rojà.  Fantàstiques textures dels Plans de Camp Magre!!

Acabat l’esmorzar, és hora d’emprendre el camí cap al segon objectiu de la ruta: la Portella de Rojà. Fantàstiques textures dels Plans de Camp Magre!! Agafem direcció a Canigó, que ens servirà de far per una estoneta.

Senyal del Pas al camí cap al Roc de la Mort de l'Escolà, a mig camí de la Portell a de Rojà.

Passem el senyal del Roc de la Mort de l’Escolà, a mig camí de la Portella de Rojà. Només un avís del que veurem més tard!

 

A mesura que avancem, mirem enrere per deixar-nos impressionar per les vastes extensions dels Plans de Camp Magre.

A mesura que avancem, mirem enrere per deixar-nos impressionar per les vastes extensions dels Plans de Camp Magre.

I, endavant, arribem al primer morro de les Esquerdes de Rojà. Quan hi farem la volta, trobarem la Portella.

I, endavant, arribem al primer morro de les Esquerdes de Rojà. Quan hi farem la volta, trobarem la Portella.

Voltem per l'esquerra de les roques. No hi ha un camí clar, però ens orientem ràpidament per l'evidència dels accidents rocosos. De seguida trobem el fil elèctric que tanca la Muntanya de Rojà.

Voltem per l’esquerra de les roques. No hi ha un camí clar, però ens orientem ràpidament per l’evidència dels accidents rocosos. De seguida trobem el fil elèctric que tanca la Muntanya de Rojà. Darrere dels fils, endevinem el canto de les Conques.

Una miqueta més avall, un pas ens permetrà accedir a l'altra banda del tancat elèctric.

Una miqueta més avall, un pas ens permetrà accedir a l’altra banda del tancat elèctric.

El camí cap a la Portella de Rojà es veu ben clar. ATENCIÓ en els dies de vent; aquest sector és una miqueta aeri i, si badem, podem prendre mal!

Cal buscar el camí cap a la Portella de Rojà baixant una miqueta. Llavors es veu ben clar. ATENCIÓ en els dies de vent; aquest sector és una miqueta aeri i, si badem, podem prendre mal! Aprofiteu per gaudir d’unes vistes IMPRESSIONANTS!!!

Treient el nas sobre les Conques, albirem el Pla Barrat. La Muntanya de Rojà és espai de pastura estival per a moltes de les eugues de Molló i altre bestiar de l'entorn de Pi i Mentet.

Treient el nas sobre les Conques, albirem el Pla Barrat. La Muntanya de Rojà és espai de pastura estival per a moltes de les eugues de Molló i altre bestiar de l’entorn de Pi i Mentet.

El senyal ens indica el punt en què hem de girar. La Portella queda ben bé per damunt nostre.

El senyal ens indica el punt en què hem de girar. La Portella queda ben bé per damunt nostre.

Sobre una pedra ben blanca, element bàsic de la veta que forma les Esquerdes de Rojà, emprenem el camí cap a la Portella.

Sobre una pedra ben blanca, element bàsic de la veta que forma les Esquerdes de Rojà, emprenem el camí cap a la Portella.

Arribem al pas de la Portella de Rojà. Al darrere, tornem a trobar el Costabona i el conjunt de la Coma del Tec.

Arribem al pas de la Portella de Rojà. Al darrere, tornem a trobar el Costabona i el conjunt de la Coma del Tec.

Només passar el fil, a la nostra dreta apareix el refugi de la Portella. No l'he hagut de menester mai però, evidentment, està molt ben situat. Una tempesta o la caiguda de la nit en aquests paratges ens pot posar en una situació de gran risc.

Només passar el fil, a la nostra dreta apareix el refugi de la Portella. No l’he hagut de menester mai però, evidentment, està molt ben situat. Una tempesta o la caiguda de la nit en aquests paratges ens pot posar en una situació de gran risc.

L'interior del refugi ens sorprèn amb una major amplitud de l'esperada. De ben segur, un lloc on resistir les inclemències del temps!!

L’interior del refugi ens sorprèn amb una major amplitud de l’esperada. De ben segur, un lloc on resistir les inclemències del temps!!

Reprenem la marxa pel caminet que ens durà fins al naixement del Tec.

Reprenem la marxa pel caminet que ens durà fins al naixement del Tec.

La Coma del Tec ens apareix davant dels ulls com un espai bucòlic i pacífic. Tanmateix...

La Coma del Tec ens apareix davant dels ulls com un espai bucòlic i pacífic. Tanmateix…

Una placa ens recorda la història de Mossèn Xanut, un capellà que l'any 80 tornava de Canigó amb un grup que es va veure soprès per una gran tempesta de neu. El gruix del grup va deidir tornar enrere però, per algun motiu, el pare Xanut va decidir seguir endavant per arribar al refugi de Costabona. Va continuar acompanyat de dos escolans que, malauradament, van perdre la vida abrigats sota la seva roba en una abraçada eterna.

Una placa ens recorda la història de Mossèn Xanut, un capellà que l’any 80 tornava de Canigó amb un grup que es va veure soprès per una gran tempesta de neu. El gruix del grup va deidir tornar enrere però, per algun motiu, el pare Xanut va decidir seguir endavant per arribar al refugi de Costabona. Va continuar acompanyat de dos escolans que, malauradament, van perdre la vida amb ell abrigats sota la seva roba en una abraçada eterna.

Al nostre pas, un altre element ens recorda aquesta història, un orgue de vent que, suposo, està pensat per sonar quan aquest bufa. No l'he sentit mai, però em sembla que tampoc em fa cap falta!

Al nostre pas, un altre element ens recorda aquesta història, un orgue de vent que, suposo, està pensat per sonar quan aquest bufa. No l’he sentit mai, però em sembla que tampoc em fa cap falta!

Seguim el nostre camí cap al naixement del Tec!

Seguim el nostre camí cap al naixement del Tec!

Les aigües clares del Tec neixen de les entranyes del Roca Colom. Germà del nostre riu Ter, ens explica que la carena que tenim al davant és la divisòria d'aigües.

Les aigües clares del Tec neixen de les entranyes del Roca Colom. Germà del nostre riu Ter, ens explica que la carena que tenim al davant és la divisòria d’aigües.

 

Des de la Coma del Tec, retornant cap a Costabona, magnífica vista de les Esquerdes de Rojà i, al fons, de Canigó.

Des de la Coma del Tec, retornant cap a Costabona, magnífica vista de les Esquerdes de Rojà i, al fons, de Canigó.

Passat el Coll de Pal, emprenem l'ascensió a Costabona. La progressió és molt pausada.

Passat el Coll de Pal, emprenem l’ascensió a Costabona. La progressió és molt pausada.

Un camí ben fressat i les fites i estaques ens confirmen el camí d'ascensió.

Un camí ben fressat i les fites i estaques ens confirmen el camí d’ascensió.

Aquest dia de setembre, després de la Diada de la V, encara conserva les veus que clamen per la independència. Poètica.

Aquest dia de setembre, després de la Diada de la V, encara conserva les veus que clamen per la independència. Poètica.

EMOCIÓ La Coma del Tec, el camí que hem fet i desfet avui des del cim de Costabona.

EMOCIÓ
La Coma del Tec, el camí que hem fet i desfet avui des del cim de Costabona.

Una vegada assolit el nostre tercer i darrer objectiu del dia, de sobte, els núvols ens encerclen. Ha arribat l'hora de baixar!!

Una vegada assolit el nostre tercer i darrer objectiu del dia, de sobte, els núvols ens encerclen. Ha arribat l’hora de baixar!! Emprenem el descens tirant pel dret, un camí dur per als genolls però més curt que el que hem utilitzat per pujar.

Baixem ben de pressa, amb el temps just de veure, en passar les Roques d'en Mercer, que el cim on acabem d'estar ha estat engolit pels núvols.

Baixem ben de pressa, amb el temps just de veure, en passar les Roques d’en Mercer, que el cim on acabem d’estar ha estat engolit pels núvols.

DETALLS

  • Traçat circular
  • Aquesta ruta va ser realitzada en unes 5 hores
  • La seva dificultat és mitjana
  • El recorregut és de 12,76 km
  • El desnivell de pujada i baixada és de 962 metres
  • Cal dur roba d’abric perquè és una zona molt sovint ventada i el recorregut passa per cims i colls exposats.

TRACK i perfil a Wikiloc

Anuncis

2 pensaments sobre “La mitja lluna de la Coma del Tec

    • Hola, Amedine!!
      I tant que me’n recordo! Vas bé? Com es prepara l’hivern?
      Ja has recollit tot el raïm?
      Jo vaig treballant al restaurant i al refugi, i preparant rutes i propostes noves.
      Una abraçada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s